L'AT.C. SANT POL I EL FUTBOL GIRONÍ.
El vincle de l'At.C. Sant Pol amb el futbol de les terres Gironines se centre principalment, a les darreries dels anys seixanta. Concretament la temporada 1968-69 gràcies a la col·laboració de Paco del Riu i Alfredo Rueda el club Santpolenc accedeix a la 2a Regional G1 Gironí, on competeix amb les entitats següents: Comacros, Tordera, Palamós "filial", Llançà, Sabat, Bescanó, Guíxols "filial", Hilariense, Caldes, Salt, Hostalrich, Port Bou, Olot "filial", Flaçà, Vidreres, Torruella i Bredense.
Al grup Gironí de la Segona Regional hi competeix les temporades, 1968-69/69-70/70-71 i 71/72.
Cal destacar el gran paper que es realitza en les 4 campanyes, especialment les temporades 69-70 i 70/71 on s'assoleix un meritori 3r lloc, fregant un ascens històric a la Primera Regional.
Destaca especialment la gran victòria el març de 1970 al camp del Filial del Girona FC per 1 gol a 2, en un dels partits més importants que fins avui ha disputat l'entitat, davant d'un Girona que assoliria el campionat sobradament, només perdent davant l'entitat Santpolenca.
En anterioritat als anys 60, ja als anys 20, 30 i 40 el conjunt Santpolenc, tot i no competir en un grup purament Gironí, sí que competeix en grups on hi ha una barreja d'equips Maresmencs (Barcelonins) amb entitats Selvatanes (Gironines), com per exemple consten força precedents oficials amb entitats com el Lloret, el Blanes, Tossa, Maçanet, Tordera, Vidreres, Hostalric, entre d'altres.
El Primer Equip Santpolenc ha disputat un total de 24 PJ amb conjunts Alt Empordanesos, 15 PJ amb conjunts Baix Empordanesos, 46 PJ amb entitats del Gironès, 5 PJ amb Garrotxins i 106 PJ amb Selvatans. El que suma un total de 196 PJ amb entitats Gironines.
La temporada 2018-19 l'At.C. Sant Pol recupera els lligams perduts amb les entitats i la competició Gironina i inscriu amb el vistiplau de la FCF i el seu delegat Jordi Bonet, l'equip filial (Amateur) al grup 28è de Quarta Catalana. On assoleix en la primera campanya el subcampionat i l'ascens a la Tercera Catalana. Categoria on milita les dues següents campanyes al grup 16 Gironí la temporada 19-20 i al grup 17 la temporada 20-21 on s'assoleix la permanència a la categoria.
Els lligams amb les entitats Gironines han estat estrets i positius, tenint una bona i cordial relació amb totes les entitats en les quals s'ha competit, en especial amb les respectives aficions, juntes directives, jugadors i tècnics.
En l'actualitat els dos equips Santpolencs militaran per decisió unilateral i no consensuada de la FCF als grups Barcelonins, atenent la reestructuració dels grups del futbol català.
El vincle de l'At.C. Sant Pol amb el futbol de les terres Gironines se centre principalment, a les darreries dels anys seixanta. Concretament la temporada 1968-69 gràcies a la col·laboració de Paco del Riu i Alfredo Rueda el club Santpolenc accedeix a la 2a Regional G1 Gironí, on competeix amb les entitats següents: Comacros, Tordera, Palamós "filial", Llançà, Sabat, Bescanó, Guíxols "filial", Hilariense, Caldes, Salt, Hostalrich, Port Bou, Olot "filial", Flaçà, Vidreres, Torruella i Bredense.
Al grup Gironí de la Segona Regional hi competeix les temporades, 1968-69/69-70/70-71 i 71/72.
Cal destacar el gran paper que es realitza en les 4 campanyes, especialment les temporades 69-70 i 70/71 on s'assoleix un meritori 3r lloc, fregant un ascens històric a la Primera Regional.
Destaca especialment la gran victòria el març de 1970 al camp del Filial del Girona FC per 1 gol a 2, en un dels partits més importants que fins avui ha disputat l'entitat, davant d'un Girona que assoliria el campionat sobradament, només perdent davant l'entitat Santpolenca.
En anterioritat als anys 60, ja als anys 20, 30 i 40 el conjunt Santpolenc, tot i no competir en un grup purament Gironí, sí que competeix en grups on hi ha una barreja d'equips Maresmencs (Barcelonins) amb entitats Selvatanes (Gironines), com per exemple consten força precedents oficials amb entitats com el Lloret, el Blanes, Tossa, Maçanet, Tordera, Vidreres, Hostalric, entre d'altres.
El Primer Equip Santpolenc ha disputat un total de 24 PJ amb conjunts Alt Empordanesos, 15 PJ amb conjunts Baix Empordanesos, 46 PJ amb entitats del Gironès, 5 PJ amb Garrotxins i 106 PJ amb Selvatans. El que suma un total de 196 PJ amb entitats Gironines.
La temporada 2018-19 l'At.C. Sant Pol recupera els lligams perduts amb les entitats i la competició Gironina i inscriu amb el vistiplau de la FCF i el seu delegat Jordi Bonet, l'equip filial (Amateur) al grup 28è de Quarta Catalana. On assoleix en la primera campanya el subcampionat i l'ascens a la Tercera Catalana. Categoria on milita les dues següents campanyes al grup 16 Gironí la temporada 19-20 i al grup 17 la temporada 20-21 on s'assoleix la permanència a la categoria.
Els lligams amb les entitats Gironines han estat estrets i positius, tenint una bona i cordial relació amb totes les entitats en les quals s'ha competit, en especial amb les respectives aficions, juntes directives, jugadors i tècnics.
En l'actualitat els dos equips Santpolencs militaran per decisió unilateral i no consensuada de la FCF als grups Barcelonins, atenent la reestructuració dels grups del futbol català.
14/08/2021
__________________________________________________________________
30 ANYS D'ESTADÍSTIQUES DELS ENTRENADORS
DEL PRIMER EQUIP DE L'AT.C. SANT POL
RESUM ESTADÍSTIC:
* TOTAL: 31 TEMPORADES (DE LA 1990 - 91 A LA 2020-21)
* 19 ENTRENADORS
TOP PARTITS DIRIGITS:
1. RAFAEL GIL "FALI" / JOAN BRUSCA (195 PJ)
2. MARC VELASCO (128 PJ)
3. RAMÓN SALTÓ (102 PJ)
TOP PERCENTATGE DE VICTÒRIES:
1. RAMÓN SALTÓ (65,6%)
2. GUILLERMO MESTRES / QUIM HERNANDEZ (65,5%)
3. MARC VELASCO (59,3%)
TOP PERCENTATGE GF:
1. RAMÓN SALTÓ (3,10)
2. GUILLERMO MESTRES / QUIM HERNANDEZ (3,05)
3. MARC VELASCO (2,48)
TOP PERCENTATGE GC:
1. SEBAS MARTELES / JORDI CRISTINA (1,10)
2. RAFAEL GIL "FALI" / JOAN BRUSCA (1,32)
3. GUILLERMO MESTRES / QUIM HERNANDEZ (1,37)
____________________________________________________________________________
LA COMPETICIÓ "LA CAIXA DELS TRONS DE LA FCF"
Si res no canvia, en poc menys de dues setmanes (8 de Març) es complirà la trista dada de complir un any en blanc pel que fa a l’aturada de les competicions de futbol base. Lluny queden les jornades de futbol als camps d’arreu de Catalunya, matinar un dissabte o diumenge, preparar la bossa amb l’equipatge de joc, els nervis previs al partit, el bon rotllo amb els companys, el cafetó per fer passar el fred dels familiars al bar del camp de futbol i la satisfacció tant si has guanyat com si no has pogut vèncer, d’haver fet allò que més t’agrada, jugar a futbol. El món de l’esport base i amateur (clubs, federats/es, entrenadors/es, famílies, seguidors i simpatitzants) firmarien avui tots de ben segur que la pandèmia de la COVID-19 estigués totalment controlada i l’activitat esportiva pogués tornar a l’esperada normalitat. La realitat, però, és que avui dia, les dades epidemiològiques són encara molt preocupants, amb un risc de rebrot molt alt que supera els 260 punts de mitjana a Catalunya, una taxa de contagi RT oscil·lant entre els 0,88 i 1, a més d’unes UCI encara per desgràcia molt carregades. Una pandèmia que malauradament ha provocat ja més de 20.400 defuncions a Catalunya i una xifra superior als 545.000 casos confirmats acumulats. Diferents federacions territorials de futbol s’han pronunciat donant la temporada per finalitzada, d’altres, però han optat amb el permís del govern de la seva comunitat autònoma, a portar a terme els respectius campionats. La situació del retorn de les competicions a Catalunya està esdevenint una autèntica “Caixa dels trons” per la Federació Catalana de Futbol i pels seus màxims directius.
La proposta de la FCF és la de realitzar uns campionats exprés a una sola volta, una mitjana de 15 partits (en el millor dels casos en lligues de 16 equips) a jugar en 4 mesos, iniciant-les a principis de març (6-7) i finalitzant-les dins el termini del 30 de juny. La competició tindria els respectius ascensos i descensos.
Aquesta proposta, afirma la FCF, té el suport del 70% dels clubs. La xifra ha estat discutida per alguns clubs i federats, ja que la FCF no ha fet públiques les dades, esdevenint poc transparents els resultats enunciats. La divisió al Futbol Català és palpable i són diverses les veus que posen en qüestió la viabilitat del retorn de les competicions amateurs i base a casa nostra. Recentment 31 dels 40 clubs de Primera Catalana, categoria que té llum verda per iniciar-se, han manifestat el seu rebuig a la represa de la competició en les circumstàncies actuals i les mesures anunciades. La FCF per la seva banda adverteix als clubs amb descensos per no jugar, això sí sense multes econòmiques per no fer-ho.
A tall d’exemple, a la província de Lleida han estat 29 clubs qui han comunicat a la FCF “no estar disposats a transportar el virus per les diferents poblacions i afavorir un altre cop l’expansió de la malaltia”. Així doncs, arreu de Catalunya (un 30% segons la mateixa FCF) hi ha clubs que manifesten no estar d’acord amb la represa dels campionats federats en les circumstàncies actuals i demanen que es declari la temporada nul·la.
No són pocs els arguments que els clubs exposen en contra a la tornada de les competicions, d’entre d’altres s’al·lega:
- El risc molt alt de contagi actual al territori. - La problemàtica derivada dels confinaments al món laboral i acadèmic dels jugadors/es amateurs. - La caiguda d’ingressos i la pèrdua de sentit del joc derivat de l’absència de públic als camps de futbol amateur. - Les dificultats en la gestió de l’obertura de les instal·lacions municipals per part d’alguns consistoris en zones molt afectades. - L’absència de dates viables per recuperar partits que s’hagin de suspendre. - La impossibilitat de barrejar jugadors/es entre els equips (grups bombolla) del mateix club per tal de corregir possibles faltes d’efectius disponibles als partits. - La problemàtica de les restriccions de mobilitat i desplaçament. |
- La negativa d’algunes famílies a permetre als seus fills/es participar dels campionats i les dificultats d’alguns equips a poder confeccionar les plantilles, a causa de les baixes d’alguns nens/es després d’un any atípic amb tants entrebancs. El departament de Competició de la FCF per la seva banda argumenta en resposta als clubs: “El risc zero no existeix, l’activitat esportiva no té més possibilitats de contagi que altres activitats que es fan habitualment. Malauradament es tardarà molt temps a tenir una total seguretat. Hores d’ara ningú pot garantir la seguretat de ningú, en cap activitat. El que sí que està verificat és que la majoria de contagis es produeixen en situacions alienes a l’activitat esportiva i no en la pràctica d’aquesta. La FCF no pot donar la temporada per nul·la si hi ha suficients jornades per a disputar la competició, i aquesta competició s’autoritza, ja que de fer-ho incompliria el mandat de l’Assemblea General i podria incórrer en greus responsabilitats.” Pel que fa al capítol econòmic, la situació cada cop és més paupèrrima per tots plegats. Començant per la mateixa FCF, qui va decidir en contra de la veu discordant d’algun dels seus delegats territorials no aplicar un ERTO. Per la immensa majoria dels clubs d’arreu del territori, així com de moltes famílies que estan patint dificultats derivades de la situació laboral. Unes famílies i clubs que reclamen compensacions econòmiques pel que fa a les despeses federatives abonades, portal del federat, mutualitat, inscripció d’equips, drets de contractes d’entrenadors, taxes federatives, etc. De moment la FCF surt al pas anunciant el retorn del 50% de les quotes pagades del portal del federat “uns 10€ per federat”, rebaixes parcials de les tarifes arbitrals, així com mantenir el pagament de la part proporcional de les campanyes “Tots som un equip” i “Orgullosa”. La clau de volta de tot plegat actualment en mans d’un PROCICAT que prou maldecaps està tenint per gestionar una pandèmia, que com un tsunami ha superat la seva gestió. Lluny queden “les fases de la desescalada” on es fixaven uns terminis, objectius i criteris que s’havien d’assolir per superar i avançar. Per estar situats actualment en una constant improvisació que sembla que obeeix més a criteris i pressions empresarials, econòmiques i socials, que a criteris estrictament sanitaris, objectius i racionals. De fet com afirmava el secretari de Salut Pública de Catalunya el Dr. Argimón “No som un país pobre, però tampoc som un país ric”. La FCF com a bons futbolers ha xutat la pilota a la teulada del PROCICAT mirant de treure’s les puces de sobre a ulls dels seus federats i clubs afiliats. La caixa dels trons continua oberta. Joan Brusca Targas. |